FOTOS

TENNIS

MC DONALD'S

PREPARANT EL PRJCT ROSSINYOL

A LA BIBLIOTECA

Bus, Universitat, Preguntes, Respostes, Biblioteca i Fail

Bé, com comentava en l'anterior entrada, el dia següent vam anar a la universitat a fer una visita per intentar fer veure a en Gary que a vegades això de l'estudiant universitari no és tan lluny (no econòmicament parlant) com en un principi pot semblar ( almenys a mi si m'ho semblava quan estava fent batxillerat i tal) Ens vam aixecar ben d'hora ben d'hora (bé, potser no tant) i ens vam reunir a l'estació de Lloret amb la intenció d'anar a fer una visita a la Udg i les seves instal·lacions.

La visita va ser una mica "fail" donat que la FEP estava tancada i només vam poder visitar "in situ" la biblioteca. Tot i aquest petit contratemps, el mentorat va poder fer totes les preguntes que se li van acudir durant les 6 hores temàticament intensives sobretot el relacionat amb la vida universitària més el que em va anar passant pel cap que vaig veure destacable. Realment diria que si no vam parlar de tot, gairebé. La meva idea era la d'ensenyar tot "l'ensenyable" dins la universitat, però bé, ja vam decidir que aniríem més endavant un dia que estigués obert.

Després de les dues fotos pertinents davant la facultat i la biblioteca, vam aprofitar per agafar quatre llibres, veure com funcionava el sistema aquí: Els llibres que podíem agafar, terminis...

A continuació vam fer una parada per comprar quelcom per esmorzar, i quan va venir el bus ens va trobar per tornar.

Nadal, ajuntament, casa i Ping Pong. 27/12/13

Aquí comença la nostra mentoria amb en Gary (així es com li agrada que li diguin) i la nostra primera quedada després de la festa a l'ajuntament (just darrere de la imatge darrere de "l'arbre") ja fa prop de dos mesos. En aquesta primera quedada no volia ser massa passat amb el tema del català i les seves correccions i em sembla que ho vaig aconseguir. Realment, no em va costar gaire ja que en Gary ja es defensa bastant amb el tema i només li has de corregir paraules de tant en tant. (o aquesta és la sensació que tinc de bon principi)

Aquest primer dia, jo tenia pensat anar a berenar algun lloc cèntric de Lloret on hi tinc un pis i parlar que coneixia i que desconeixia de les localitzacions de Lloret. Bé. Només arribar em diu que ja ve berenat! No passa res, mentre pensem que fer a uns 50 metres del lloc de quedada, hi ha una botiga al costat de l'església que és de la meva família on hi estava treballant la meva cosina. La vam passar a saludar i vam decidir anar a donar un volt per Lloret mentre que parlàvem de les nostres coses: -Que si jo ara visc aquí. - Que si ah, doncs a 100 metres hi viu la meva iaia. -que si els meus pares ara... - que si també vaig viure a...bé, converses que realment no crec que calgui entrar en detall. Però molt bé i entretingut tot.

Seguim amb la volta i el meu mentorat em comenta que coneix més o menys tot Lloret (relativament òbviament), però que la zona on jo visc (Roca Grossa) no, i que no hi ha passat mai. Així que tot i la muntanya que s'ha de pujar... dit i fet. Anem cap a Roca Grossa i li ensenyo la casa on jo visc tot i el rebombori que han creat els dos gossos dels meus germans (els animals) hi ha gossos que quan ve un desconegut a casa, criden, borden... Bé doncs en Nek i en Bruk son d'aquests. Així que no me la jugo, els tanco a la planta de dalt, i entrem a la meva planta que es la de baix i el típic. Li ensenyo l'habitació una mica per sobre, que si el microones, rentadora, aquí hi ha tal... res destacable. Bé, doncs com hem comentat durant el camí, agafem unes raquetes de Ping Pong del garatge, i ens disposem a anar a un lloc que coneixem tots dos, on hi ha una taula per jugar-hi (la plaça de la magnòlia)

Arribem a la plaça i per sort la taula és buida. Podrem començar a jugar? Ah podrem podrem! Encara no hem tret les dues raquetes i pilotes de la bossa,i ja tenim el nen que ens ha fet la foto i el que hi surt , preguntant si poden jugar... jeje. Doncs bé, fem un pacte, i els hi dic/em que quan acabem nosaltres els hi deixem uns punts a ells. Tot molt divertit, en Gary es defensa molt bé i no m'ho posa gens fàcil, els germans Mavualda ens fan d'àrbitres, reculli pilotes i d'aficionats,... (tot en un) Passat uns partits, els deixem fer uns punts i ens disposem anar a l'estació per veure l'horari que surt el bus per anar a fer la visita pertinent a la Universitat. Fet això ara ja si, després de gairebé 3 hores i fregant les 22:00 de la nit, anem cap a casa no sense abans notar en l'última xerrada, que el català d'en Gary ja no és tan fluid i perfecte i sembla que pateix un patit esgotament. Bé, he de suposar que potser no havia estat mai tanta estona parlant català (el 90% del temps a un nivell alt) i que potser per ser el primer dia li he donat massa "canya" (tal com em va dir que fes una professora d'en Gary a la festa) una cosa que és totalment comprensible, i que se li perdona, per descomptat. Així que en prenc nota, i per futures quedades, mesurar i/o triar les correccions.